Sempre he celebrat més el meu sant que el meu aniversari. I, això que sóc una descreguda. Quan era una nena a casa sempre es feia un àpat envoltada dels meus avis/àvies i, per santa Cristina, la copa Núria eren les postres que mai hi faltaven. Així any rere any fins els 17 anys que ja no hi va quedar cap avi/a viu a la família. Ja mai més la vaig tastar fins avui amb el repte Montserrat Seguí. La copa sempre era servida amb alguna galeta Birba o neules. Aquesta vegada li he agafat el relleu a la meva mare i crec que ho he superat amb nota.
Per a 6 persones
Per la crema
1/2 de llet.
3 rovells d'ou
125 gr. de sucre.
canonet de canyella.
25 gr. de maizena
pell de llimona ratllada.
Per la decoració
-300 gr. de nata.
-250 gr. de melmelada.
-xocolata, cireres confitades i, d'altres que us vinguin de gust.
Preparació
-Reserveu uns 30ml. de llet i mescleu-la amb la maizena. Seguidament, bulliu la llet restant amb la canyella i la pell de llimona. Mentrestant en un cassó a part mescleu els ous amb el sucre.
-Quan arrenqui el bull, retireu la llet del foc. Espereu un parell de minuts, retireu la canyella i la llimona i, afegiu una mica de llet calenta a la mescla dels rovells. Mescleu.
-Afegiu-hi la maizena. Mescleu i, torneu a posar-la al foc, tot remenant fins que arrenqui el bull, sense que arribi a bullir i, la retireu immediatament del foc.
-L'heu de remoure fora del foc uns segons més ja que la cocció acaba en aquest moment i d'aquesta depèn que es talli la crema o que ens quedi perfecta.
-Un cop llesta, deixeu-la entebeir una mica, uns 5',remenant-la de tant en tant i la repartiu en les copes. I deixeu que es refredi totalment en temperatura ambient. Si les feu d´un dia per l´altra reserveu-les en la nevera solament amb la crema.
-Decoreu les copes amb una capa de melmelada i, després amb la nata que 'haureu muntat amb les varilles.
-I finalment, les remateu amb la cirera confitada, xocolata ratllada.
Bufet de postres
UMMMMMMM QUE BO ,UNA ABRASSADA
ResponEliminaDeliciosa!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaUna copa que solo con verla ya apetece probarlo y que estoy seguro que gusta si o si.
ResponEliminaEl jueves te publicare mi aportación
Bona setmana
Ummmm deliciosa¡¡¡¡ besos
ResponEliminaA casa de petita la meva mare també feia aquests postres, però no sabía que es diu Copa Núria. M'agrada molt.
ResponEliminaPetons.
Quina copa més deliciosa!!! Aquest llibre és una autèntica mina de receptes fantàstiques!! Petonets!!
ResponEliminaQueda espatarrant! Has agafat el relleu amb molt d'art, en pots estar segura!
ResponEliminaMarta
Quina copa, Cristina! Unes postres de festa major!
ResponEliminaPetonets,
Olga
Com m'agrada, Cristina! Has fet una bona tria amb aquestes postres tan especials. Sempre m'han agradat les postres en copes. Ptnts
ResponEliminaQuin goig aquesta copa, i si et porta uns quants anys enrere el goig és més gran!
ResponEliminaGràcies per la proposta, ha estat un goig participar en aquest repte.
Ptnts
Glòria
Se hace la boca agua! Vaya rico. Un abrazo, Clara
ResponEliminaUn buen postre envuelto en tradición y buenos recuerdos. Has sido sabia en la elección.
ResponEliminaUn abrazo de Blanca desde JUEGO DE SABORES