COPA NÚRIA

La copa Núria; una copa molt llaminera que es serveix freda i que conté 3 capes: crema, melmelada i nata. 

Sempre he celebrat més el meu sant que el meu aniversari. I, això que sóc una descreguda. Quan era una nena a casa sempre es feia un àpat envoltada dels meus avis/àvies i, per santa Cristina,  la copa Núria eren les postres que mai hi faltaven. Així any rere any fins els 17 anys que ja no hi va quedar cap avi/a viu a la família. Ja mai més la vaig tastar fins avui amb el repte Montserrat Seguí. La copa sempre era servida amb alguna galeta Birba o neules. Aquesta vegada li he agafat el relleu a la meva mare i crec que ho he superat amb nota.

 

Ingredients
Per a 6 persones
Per la crema
1/2 de llet.
3 rovells d'ou
125 gr. de sucre.
canonet de canyella.
25 gr. de maizena
pell de llimona ratllada.
Per la decoració
-300 gr. de nata.
-250 gr. de melmelada.
-xocolata, cireres confitades i, d'altres que us vinguin de gust.

Preparació

-Reserveu uns 30ml. de llet i mescleu-la amb la maizena. Seguidament, bulliu la llet restant amb la canyella i la pell de llimona. Mentrestant en un cassó a part mescleu els ous amb el sucre.

-Quan arrenqui el bull, retireu la llet del foc. Espereu un parell de minuts, retireu la canyella i la llimona  i, afegiu una mica de llet calenta  a la mescla dels rovells. Mescleu.

-Afegiu-hi la maizena. Mescleu i, torneu a posar-la al foc, tot remenant fins que arrenqui el bull, sense que arribi a bullir i, la retireu immediatament del foc.

-L'heu de remoure fora del foc uns segons més ja que la cocció acaba en aquest moment i d'aquesta depèn que es talli la crema o que ens quedi perfecta.

-Un cop llesta, deixeu-la entebeir una mica, uns 5',remenant-la de tant en tant i la repartiu en les copes. I deixeu que es refredi totalment en temperatura ambient. Si les feu d´un dia per l´altra reserveu-les en la nevera solament amb la crema.

-Decoreu les copes amb una capa de melmelada i, després amb la nata que 'haureu muntat amb les varilles.

-I finalment, les remateu amb la cirera confitada, xocolata ratllada.

Bufet de postres

REPTE MONTSERRAT SEGUÍ: LA CUINERA

Montserrat Seguí de Queralt, cuinera. Diplomada en l'École Cordón Bleu de París; professora de l'Escola Professional per a la Dona de la Diputació Provincial de Barcelona i, Directora i creadora de "l'Escola de Cuina Montserrat" va ser autora del llibre "Cocinar es fácil"/ "Cuinar és senzill". Aquest llibre és un clàssic de la cuina. La seva primera edició data de l'any 1970. I ha estat el llibre de capçalera de milers de cuineres i cuiners amateurs. Les seves receptes, clàssiques i tradicionals, no veuen passar el temps, ja que estan molt ben explicades; de forma clara i planera. Un llibre que avui, encara, s'hi troba en les biblioteques i, en les llibreries. Un gran llegat per la història de la gastronomia.

 

                  

 

 

La Montserrat, morí prematurament, l'any 1984. Actualment, la seva filla Marta és la directora de l'Escola que va crear la seva mare, el 1978. http://www.cuinamsegui.com
 

Estimada Montserrat,
Jo era una nena que va descobrir la cuina gràcies a la meva mare i, al teu llibre. Durant un temps varen ser un duo inseparable. Recordo quan li llegia les receptes, en veu alta, mentre ella anava cuinant i, el vocabulari tècnic i noms de receptes que amb aquella edat varen ser tot un descobriment i, alhora un enlluernament, com la beixamel, la papillota, la pasta brisa, el pastís princeseta, el pastís Marie-France, la Charlotte i moltes d'altres.

Se'm fa molt difícil fer-te un resum de com ha evolucionat la societat i la vida des que vares marxar. Però puc dir-te que Catalunya està essent tota una referència gastronòmica a nivell mundial. Alguns restaurants, fins i tot,  han obtingut la preuada estrella Michelin. A partir de l'any 2005 la cuina, amb les noves tecnologies, va ser partícip del naixement dels blocaires gastronòmics. Cuiners amateurs, alguns d'ells molt bojos per la cuina, amants del tallers de cuina, de les trobades gastronòmiques i, de les visites a les fires gastronòmiques. Estic fermament convençuda que ens hauries impartit més d'un  taller de cuina.

Per això, perquè els/les que hem cuinat alguna recepta teva, no t'oblidem i, per recordar la teva aportació a la cuina et fem aquest petit homenatge on cadascú aportarà el seu granet de sorra de la millor manera cuinada.

Allà on siguis, en els fogons del cel, una abraçada.
 

Als blocaires i participants:

Benvolguts; Fa dies que li vaig comentar a la Belén del blog "A la cuina, amb un parell d'ous" que portava "in mente" aquest petit homenatge a la Montserrat Seguí des de feia temps. M'esperava una reacció tipus: " Einnn...!", "...vale...bueno." però, no. Va agafar un entusiasme èpic!  Gràcies per esperonar-me, Belén.
 

Condicions del repte:

-Fer una recepta del llibre Cocinar es fácil/Cuinar és senzill. I, breu explicació amb l'entrada, del per què heu triat la recepta; si teniu algun record especial; si vàreu conèixer la Montserrat, etc.

-Data màxima d'entrega el dia 3 de març de 2018.

-L'enllaç de la vostra recepta l'haureu de penjar en aquest entrada.

Gràcies a tots/es els/les qui participeu en aquest homenatge.
 

Bufet de postres

BESCUIT DE LLET CALENTA

Avui 1 de febrer, la Glòria del blog "No tot són postres a la cuina" celebra la publicació del seu cóc núm. 100. Fa uns dies ens va reptar a un grup de blocaires a acompanyar-la en la celebració d'aquesta fita amb l'elaboració del bescuit de llet calenta publicat per una altra blocaire l'Aliter Dulcia i, també per la Su de Webos Fritos. De seguida vaig acceptar el repte. Primer per acompanyar la Glòria en la seva festa; segon, perquè es tractava d'un dolç i, tercer, perquè em va semblar una bona idea per retrobar-nos i donar vida als blocs que últimament, alguns, estan i estem en estat de letargia.

Per mi fer un bescuit és sempre tot un repte ja que no són de la meva predilecció, ni m´agraden amb la base i part superior molt torrades, però amorosament ha aconseguit un bescuit humit, tendre i que passava xuclant.

Ingredients
Per un motlle corona de 20 cm de diàmetre.
-4 ous (M)
-275 gr. de sucre*
-250gr. de llet.
-220 gr. de mantega.
-1 culleradeta de postres d'extracte de vainilla*
-290 gr. de farina.
-12 gr. de llevat químic*

* recepta original: 300gr. de farina, beina de vainilla i 10 gr. de llevat químic.

Preparació
-Prescalfeu el forn a 180ºC
-Bateu els ous amb el sucre a velocitat màxima fins que quedin ben molsosos i blanquinosos. Uns 8-10'.
-Mentrestant, escalfeu la llet, amb la mantega i l'extracte de vainilla. Quan arrenqui el bull, retireu el cassó. Feu-ne un parell de voltes amb les varilles i, aboqueu la llet a la mescla d'ous, que seguirà batent-se a velocitat mitjana, fins que quedi del tot incorporada la llet calenta.
-Tot seguit, aboqueu-hi la farina tamisada i, el llevat en dues tongades,integrant-la amb varilles o amb la pala de l'amassadora a baixa velocitat perquè no s´abaixi la mescla.
-Aboqueu-hi la preparació en el motlle i, enforneu.
-Segons la recepta original: 180ºC els primers, 40'; a 170ºC els 10' últims. Jo l'enfornat a 180ºC, 30' de baix i, 10' a 170º de dalt i de baix.
-Empolsineu per sobre amb sucre llustre o amb una ganache de xocolata.

Bon profit!