dissabte, 26 de febrer del 2011

ARRÒS AMB LLET

L´altra dia quan buscava la recepta del flam de vainilla vaig topar amb la recepta d´aquestes postres, de l´arròs amb llet. Unes postres oblidades... De cop i volta, em varen venir les imatges de la meva àvia a la cuina  quan cuinava aquesta recepta i vaig sentir l´aroma que desprenia la canyella.
Aquesta recepta que publico avui és un homenatge a aquelles persones, que com els meus avis, varen viure la guerra i la postguerra, envoltats de mancances i sofriment i, en què un arròs amb llet, una pressa de xocolata, un iogurt o un mantecado eren tot un luxe al qual només un quants hi tenien accés mentre d´altres se´ls miraven,  tot esperant un dia de festa, en què pot ser la vida els hi regalaria o no...



Ingredients
-180 gr. d´arròs.
-1 l de llet.
-180 gr. de sucre.
-1 branqueta de canyella.
-1 pela de llimona.
-canyella en pols.

Preparació
-En un cassó hi aboqueu la llet, la canyella en branca, el sucre i la pell de la llimona i ho deixeu infusionar, a foc lent, durant 5 minuts sense deixar que la llet bulli.
-Aboqueu l´arròs en un altra cassó i el feu bullir durant 5 minuts. Un cop passats, l´aboqueu, escorregut, a la llet infusionada que la mantindreu en cocció, a foc mig, de 20 a 25 minuts. Ha de quedar cremós.
-Retireu la pela de llimona i la canyella en branca. Deixeu refredar.
Serviu l´arròs en cassoletes i el decoreu amb canyella en pols.

L' arròs
L' arròs va entrar en els Països Catalans a través dels àrabs, ja que als receptaris antics, àrabs hi havia receptes de cremes d´arròs i d´arròs amb llet. La paraula va èsser escrita en català per primer cop l´any 1262 en uns comptes de Pere el Gran.
També en el segle XIII tenim un receptari anònim, Cocina Hispanomagrebí, amb moltes receptes d' arròs, sovint combinat amb llet, sucre i mel. L´any 1314 aparexi la primera recepta  amb arròs escrita  en català, es tracta del mejar blanc, al Llibre de Sent Soví. Als Països Catalans l´arròs amb llet ja es preparava a l´Edat Mitjana i era una manera molt corrent de  preparar l' arròs, de vegades era tal como el fem ara i, d´altres utilitzant  un terç de llet d´ametlla i dos de vaca.
A en Josep Pla no li agradava, tot i que concedeix que és un plat molt apreciat al nord d´Europa: "no tingué mai les meves preferències": Obra Completa.
Per als meus avis; allà on siguin.
Bon Profit!

dimecres, 23 de febrer del 2011

ULLERETES

Diumenge, per berenar, vaig fer aquestes ulleretes. Aquestes, amb l' acompanyament d´un bon cafè amb llet, són delicioses i, molt fàcils de fer.


Ingredients
-1 làmina de pasta de full.
-sucre.
-xocolata fondant.
Preparació
Aquesta vegada m´estalvio l´explicació i us remeto directament a aquest enllaç del bloc de l'Emma, de Taller de Sucre, que explica gràficament com es fan les ulleretes.

Bon Profit!

divendres, 18 de febrer del 2011

FLAM DE VAINILLA

Simplement flam de vainilla...doncs, sí, aquest és, sens dubte, el meu flam preferit. Moltes vegades ens capfiquem per elaborar la recepta més sofisticada per enlluernar i complaure els altres; però, no trobeu que les coses més senzilles són les que ens omplen tots els sentits?


Ingredients
Per a 4 persones
-4 ous
-1/2 l de llet sencera.
-5 cullerades de sucre.
-1 beina de vainilla.
-caramel líquid.

Preparació
-Aboqueu la llet i la beina de vainilla tallada transversalment en un -cassó i deixeu-la infusionar a foc lent durant uns 15 minuts sense que arribi a bullir.
-Afegiu-hi el sucre, remeneu-hi i  deixeu refredar.
-Un cop freda la llet, mescleu la bé amb els ous.
-Ompliu les flameres amb caramel líquid amb aquesta barreja i les fiqueu en el forn al bany maria durant 45x minuts aprox a 180ºC . Feu la prova de l'agulla.
-Un cop quallat el flam, retireu els motlles del forn i deixeu refredar a temperatura ambient abans de posar-los a la nevera.
-Quan la gana us demani un flam de vainilla, obriu la nevera i, a menjar!

VAINILLA
La vainilla és un gènere de les orquídees amb 110 espècies distribuides mundialment en les regions tropicals. La millor coneguda és l´espècie Vainilla Planifolia que produeix un fruït del qual s´obté un saboritzant, la vainilla.
És una espècie del continent americà. Els conqueridors espanyols de Mèxic, varen conéixer aquesta espècie  en les costes de Veracruz, a principis del segle XVI i li varen posar aquest nom perquè el seu fruït se sembla a una vaina d´una espasa petita, però similar ales mongetes tendres o chauchas i la van introduir a Europa.
Aquesta paraula, "vaina", en castellà, deriva de la paraula llatina "vagina".

La primera referència escrita sobre la vainilla, així com la seva primera il.lustració apareixen en el Códice Badiano, escrit en náhualt per Martin de la Cruz i traduïda al llatí per Juan Badiano en 1552.

La història de la vainilla està associada a la de la xocolata. Els asteques i, abans els maies, enriquien amb vainilla una beguda espesa feta a base de cacau que estava destinada als nobles i guerrers, el xocoatl. Però el cacau i la vainilla no eren cultivats per ells, ja que el clima no era l´adequat, i els aconseguien a través dels comerç amb les regions veïnes.
Éren els totonaques que ocupaven les regions costeres del golf de Mèxic i voltants de les actuals ciutats de Veracruz i Papantla, qui la produïen i la facilitaven als maies.
Segons la llegenda totonaca, la planta de la vainilla va néixer de la sang de la princesa Tzacopontzia (Estrella del demà) en el lloc on ella i el príncep Zkatan-Oxga (Venat jove) que la havia segrestat per amor, varen ser capturats i decapitats perls sacerdots de Tonoacayohua, deesa de les collites. El príncep es va reencarnar en un vigorós arbust i la princesa es va convertir en una delicada liana d´orquidea que abraçaba dolçament el seu amant. Des de llavors, i, encara avui, els totonaques anomenen la vainilla, caxixanath, que significa flor caçada, o de manera més breu, xanat.

A l´arribar a Europa, la vainilla provocà una autèntica revolució.On més s´aprecià fou en la cort francesa. Lluís XIV va intentar introduïr-la en l´Île Borbon, actual Illa de la Reunió, però els seus intents fracassaren. Els productors de vainilla de l´Illa de la Reunió la van introduir en Madagascar.
Actualment la demanda de la vainilla està molt diversificada des de la xocolata o la coca-cola fins a perfums "Coco" de Chanel o de Jean Paul Gaultier de manera sintètica.

Bon Profit!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...