L´inspiració de fer el tiramisú de maduixes per la recepta del dia 15 de maig, que convoquen els companys de Els Fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta, em va venir mentre estava preparant el clàssic tiramisú.
A mi no m´agrada el cafè. Jo sóc d´aquelles que mareja els cambrers amb "curt de cafè i amb molta llet; si us plau; Uf! el trobo molt fort!, si us plau, podries posar-me més llet, a mi m´agrada curt de cafè; T´he dit curt de cafè, o sigui manchado"." Torracollons, total! Però reconec que el cafè com a ingredient i mesclat en unes postres m´encanta. Coses del paladar..
Ingredients
Per a 4 persones
-150 ml de cafè carregat i fred.
-1 cullerada sopera d´amaretto o altre licor que us convingui millor.
-2 rovells d´ou.
-200 gr. de mascarpone.
-25 gr. de sucre llustre + 2 cullerades de sucre llustre, a part, per decorar.
-50 gr. de nata muntada.
-16 melindros durs "de soletilla".
-cacau en pols.
La recepta és de l´últim curs de pastisseria que vaig acabar la setmana passada. Per fer aquest tiramisú he fet servir 2 motlles d´alumini d´un sol ús, de mides: 5cm de llarg per 15 d´amplada aprox. així l´he pogut desemmotllar i fer una presentació digne; com ja sabeu el tiramisú és molt flexible i pot caure en desgràcia en qualsevol moment.
Preparació
-Blanquegeu els rovells amb el sucre llustre fins que quedin molsosos. Han de quedar molt ben blanquejats.
-Afegiu-hi el mascarpone amb l´amaretto i mescleu.
-Munteu la nata i afegiu-la a l´anterior barreja.
-Ara començeu la fase de muntatge. Mulleu els melindros amb el cafè. El centre dels melindros no s´ha de mullar així no es desfan i queden sencers. Poseu-hi una capa de melindros en el fons del motlle; després, crema. Torneu-hi a posar més melindros i, finalment, afegiu-hi la crema restant. A mi em van sortir 8 melindros per motlle.
-Deixeu refredar en la nevera de 4 a 6 hores.
-Abans de servir, empolsineu amb sucre llustre i després amb cacau en pols.
Quina delícia! Irresistible!
Bon profit!
crec que es l'unic postre que m'agrada que porta cafe jejeje te una pinta molt bona,petons
ResponEliminaha d'estar boníssim! la recepta original m'encanta, així que amb maduixes ni t'explico!!! petonets guapa
ResponEliminaEncara que costi de creure, jo fa bastants anys, no ére gens aficionat al cafè, sempre prenía infusions... fins que li vaig agafar el gust i ara ja veus. El tiramisú m'encanta perquè te una gran quantitat d'ingrdients d'aquells que em tornen boig, el cafè, el mascarpone, l'ou, la nata, els melindros i algun licor per acabar-ho d'adobar. Tot plegat sensacional!!
ResponEliminaAlguns dels meus amics els cauria la baba, jo haig de reconeixer que el cafè no m'agrada gens, ni una goteta en un got de llet. Però tot i això el tinc pendent de fer, ja que me l'han demanat més d'una vegada :)
ResponEliminaQuines postres! Jo només he fet el tiramisú clàssic, però últimament als blogs he descobert tiramisú de maduixes, de poma... Ja veig que és tot un món.
ResponEliminaPetons
Que be t'ha quedat,m'agrada la idea del motllo d'un sol ús, perque quedi mes ben presentat.
ResponEliminaPetonets.
M'ha encantat la teva conversa del cafè! Pq jo també sóc d'aquestes... Vaig provar el tiramisú fa pocs anys pq em pensava q al ser de café no m'agradaria massa. I com ja sabeu, està boníssim! T'ha quedat molt bé i m'apunto la idea del motlle!
ResponEliminaOstres Cistina, nosaltres si que ens angreixarem amb aquestes postres tan bones que ens prepares. Té una pinta genial, a casa ens apassiona el tiramisú (tot s'ha de dir que jo si que sóc molt cafetera). La meva recepta varia una mica de la teva, però segur que és igual de bona. Si algun dia vols probar el meu tiramisú tens la recepta al blog. T'espero. Petons
ResponEliminaCristina, jeje... A mi m'agrada el cafè, però no en prenc mai i al tiramisú, un gust molt fort de cafè no m'hi agrada. :S
ResponEliminaPetons!
Hola Cristina,
ResponEliminai ja el tenim aquí! no m'he atrevit a fer-lo mai, per això de que a mi segur que em cau en desgràcia..
A mi el cafè també curtet, però a un tiramisu no dic mai que no! Es bonissim.... Petonets
Un tallet per esmorzar seria ideal, Cristina!
ResponEliminaBon dijous,
Esther
A mi sí que m'agrada el cafè!!!! I el tiramisú és una de les meves postres preferides :)
ResponEliminaJa veig que ha sigut un curs mooooolt interessant, quina sort!
a mi me encanta el caf,e demasiado y en el tiramissu esta delicioso te ha quedado de lujo este pastis, es el pastel rey en mi casa y en mi familia siempre me lo piden
ResponEliminame encanta ver tiramissus como este
peto
miquel
Doncs jo sóc cafetera, i amarettera, i tiiramissuera!! jejeje
ResponEliminaM'encanta el cafè... i m'encanta el tiramisú! Trobo que són unes postres rodones, de les meves preferides!!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Pobres cambrers...jajaja ahir que vam fer una trobada, reia per aixo, jo curt, jo llarg jo descafeinat..jo sol...mare meva quantes formes de demanar café... i després porten el que volen.
ResponEliminaA mi el tiramisu...no acaba d'agradar-me gairé, no sé ...
petonets maca
Un clàssic molt ben presentat. A mi el tiramisú no m'entusiasma, però al meu marit el torna boig, així que segur que te'l copio un dia d'aquests!
ResponEliminaFins aviat!
La Taula d'en Bernat
Cristina; Jo el "mascarpone" me'l menjo a culllerades, sortint del pot estan...
ResponEliminaUna excusa perfecta per fer-lo d'aquesta manera tant ben presentat.
Que vagi de gust Cristina¡¡ :-D ;-D
Quina gana que m'ha agafat de cop i volta! A mi tampoc no m'agrada el cafè, i faig el tiramisù sense licor i amb molt poc cafè. No he provat mai de fer el tiramisù amb maduixes, però l'altre dia em va sobrar crema de mascarpone i me la vaig menjar a cullerades amb maduixes. Em va encantar!
ResponElimina