Si hi ha unes postres que no se´m resisteixen són aquelles que porten formatge mascarpone. Feia temps que no en menjava per això he aprofitat l´iniciativa de la "Recepta del 15" que ens proposen cada mes, la Sandra i en Xavi de Els Fogons de la Bordeta, i la Marina de Xocolata Desfeta a fi de tornar a provar-lo i, aquesta vegada amb l´ingredient base, les maduixes.
Ingredients
Per a 4 persones
-250gr. de mascarpone.
-2 ous.
-60 gr. de sucre.
-200gr de maduixes.
-melmelada de maduixa
-pistatxos crus.
Preparació
-Bateu els rovells amb el sucre. Un cop estigui molsosos hi afegiu el formatge mascarpone i mescleu bé.
-Bateu les clares a punt de neu i afegiu-les a la mescla dels ous amb moviments envolvents.
- Munteu el got o copa. Primeranment, munteu una base amb maduixes; després hi afegiu una primera capa de la crema; després un capa de melmelada de maduixes i per acabar una altra capa de crema.
-Finalment decoreu amb pistaxos crus.
Bon profit!
Hola guapa!! Aquest tiramisú fa venir ganes de posar-hi la cullera i no parar fins acabar-se'l! Quina bona pinta, a mi també m'encanta el mascarpone!
ResponEliminaMoltes gràcies per participar!
Petonets
Sandra
PD: No és Mònica, és Marina! jijiji
Tot i que a mi no m'agrada el mascarpone, te rao la Sandra,fa venir ganes de posar-hi la cullera..
ResponEliminaPetonets
Hola Cristina
ResponEliminaEl mascarpone l’estic descobrint ara. En vaig comprar dies enrere però encara no he fet rés.
Aquesta proposta teva m’agrada, últimament a casa estem fem molta melmelada de maduixa i potser ho aprofito per fer aquesta recepta, que la trobo d’allò més temptadora.
Bona cuina
Cristina, a mi el Tiramisú de veritat no m'acaba d'agradar massa, però segur que aquesta versió té un toc diferent. Com ja t'han dit abans ara hi posaria una cuillera per fer-ne un tast!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Cristina!!! Quin tiramisú més bo!! M'encanta!
ResponEliminaOé,oé,oé, Quines ganes de fer-lo que m'han entrat només veure'l!!a mi el mascarpone em pirra, així que el farem a casa ben aviadet. Molts petons maca i bona setmana! Aprofita al màxim!
ResponEliminaBona idea este tiramisu Cristina y muy bien presentado, buen colorido con los pistachos
ResponEliminamolt be
peto
miquel
una versió exel·lent d'aquest clàssic!!! m'encanta. Crec que ha de superar la versió original, ja t'ho diré!!!! petonets
ResponEliminaQue bo... M'encanta la presentació en gotet! Ha de ser deliciós. Ja m'agradaria provar-lo...
ResponEliminaPetonets!
Les maduixes, com m'agraden molt, les trobo sempre bones.
ResponEliminaPerò amb versió tiramissú. Guaiiii...
Te les copiaré.
Petonets
El toquet dels festucs és genial, jo he de tastar, aixó!
ResponEliminaPetonets guapi!!
Esther
Cristina nosaltres si que ens engreixarem amb aquestes postres tan bones, aquesta versió de tiramisú m'ha fet el pes, d'aquesta setmana no passa.
ResponEliminaPetons
Uff, una variant del tiramisú increïble. Quina pinta més deliciosa!
ResponEliminaL'haurem de tastar!
Petons
Prefereixo el teu tiramisú que el de cafè.
ResponEliminaPetonets.
Maduixes i mascarpone, una combinació sensacional!
ResponEliminaI presentada a capes i en gotets, queda molt vistosa. Una versió del tiramisú deliciosa!
Cristina, aquest tiramisú és fantàstic per mi, el normal no m'agrada perque porta cafè. Aquestes copes són molt tentadores.
ResponEliminaUna versió de tiramisú diferent i saborosa
ResponEliminaPetons
Ha de ser boníssim!! el faré segur! tot i que no descarto afegir-hi un xic de cacau jejeje!
ResponEliminaHola Cristina, guapa tu
ResponEliminaamb maduixes queda tant bo, hummm, a més la presentació te ha quedat molt maca...ets tota una artista
mil petonets Susanna
Quina combinació i quina presentació!.El mascarpone és realment el rei dels formatges crema... A veure aquest misteri...que vas venir amb l'Isabel a Farinetes?...quan m'has vist?...Si em tornes a veure si us plau dona't a conèixer!que em farà molta il.lusió, i més si ets amiga de la isabel. Una abraçada.
ResponEliminaQuina temptació. Vaig corrent a per una cullera.
ResponEliminaQuina versió mes bona de tiramisú! Pendent per el pròxim sopar amb amics, que a algún la versió típica, no li acaba de fer el pes!
ResponEliminaPetons
Amb maduixes no l'he fet ni se m'hagues acudit mai.
ResponEliminaMolt i molt be, mel copio per les pendents amb el teu permís.
Petonsssss!!!
A mi el mascarpone m'encanta i el posaria a tot arreu. El tiramisú de maduixa encara no l'he tastat, però segur que m'agradarà!!!
ResponEliminaEls festucs, en canvi... no puc amb ells!!!
Petons
Cristina, molt original aquest tiramisú. Tots els ingredients han de tenir un contrast fantàstic. M'encanta!
ResponEliminaPetons.
Belén
Cristina; Quànt vaig a comprar el mascarpone, me'l menjo de la terrina amb cullera i a la boca directament... ara tinc una excusa per menjar-lo acompanyat amb algun ingredient més. Salutacions Cristina¡¡ :-D ;-D
ResponEliminaHola Cristina, tu t'has passat pel meu blog i ara jo em passo pel teu, jaja.
ResponEliminaPer cert, està genial!
I aquest tiramisu ummmm bonísim.
Petonets.
Una bona alternativa al tiramisú convencional! Ha d'estar d'allò més bo amb les maduixes!
ResponEliminaQuina delícia!
ResponEliminaNosaltres també volem participar a la convocatòria d'agost de "La recepta del 15". I a les properes, si podem. És interessant veure les diferents propostes que s'ofereixen sobre un tema central.
www.bojosperlacuina.com
Guapa!! Que se m'havia escapat, aquesta recepta... que bona! I ara que ja hi ha maduixes... s'ha d'aprofitar, això! Molt bo, molt.
ResponEliminaFa molt de temps, una amiga a la que li he perdut la pista, em va donar la recepta del seu tiramisú de maduixa (és italiana i el seu tiramisú era...de somni!!!!) però amb el temps l'he extraviada. Al trobar la teva recepta per casualitat m'he quedat al·lucinada perquè la recepta és molt similar només que ella feia una base de melindros abans de les primeres maduixes...ummmm em quedo la recepta i la provaré ben aviat!
ResponEliminaSalutacions
Dolors
Cristina! Missió complerta: ja he fet el Tiramisú! Va sortir boníssim! Gràcies per l'inspiració!! :)
ResponEliminaUna abraçada!
Dolors
P.S: per cert, t'anomeno al meu bloc. Espero no et sabrà greu :)