El dia 1 de novembre vaig publicar aquesta recepta.Ahir traginant pel bloc em vaig adonar que havia "desaparegut" de la blogosfera :( Per això he decidit tornar-la a publicar...qui sap a la millor algun/a encara s´anima amb les castanyes, je, je je...
Tal com vaig explicar la recepta d´aquest pastís té una petita història...Es tracta d´un dictat que ens va dictar la professora de català quan cursava el nivell C que us escric ara mateix, però, sense les faltes ;-D
" Cal tenir mig quilo de castanyes, si fa o no fa, 150 gr. de sucre, 100 gr. de mantega, 3 ous i xocolata de la pedra.
Si teniu les castanyes crues, feu-los un tall i bulliu-les durant mitja hora a l´olla pressió . Si uns n´han quedat de torrades, peleu-les i feu-les bullir amb ben poca aigua fins que veieu que s´estoven.
Un cop les castanyes siguin pelades i ben escorregudes, feu-ne un puré ben fi i afegiu-hi, tot remenant, el sucre, els rovells d´ous, la mantega fosa, i les clares batudes a punt de neu. Tingueu un motlle a punt am paper d´estany, untat amb mantega fosa i aboqueu-hi la crema de castanyes.
Aquest pastís triga d´una hora a una hora i mitja a coure´s.
Feu la prova de l´agulla de fer mitja per saber quan es cuit del tot.
Un cop fred s´aboca pel damunt la xocolata de la pedra desfeta amb mantega i sucre al bany maria".
Bon Profit!
Si fa o no fa esta muy bueno ya que el chocolate le mejora enormenete a la castaña.Bona proposta
ResponEliminapetons
miquel
Mentre hi hagin castanyes les aprofitarem, i tant que si. Que bones les castanyes amb la xocolata, ha d’estar molt bo. Quina decoració més maca amb aquesta carbassa petitona... Tot de tardor!
ResponEliminaBon dia preciosa! ens encanta la recepta, però més ens agrada aquesta decoració minimalista però alhora preciosa! ^^
ResponEliminaEm sembla que és la història més original que he sentit mai sobre una recepta, je je je... un dictat de català!!!!!!!
ResponEliminaNomés per això jo també hauria fet el pastís, je je je... que per cert, ha de quedar boníssim!
Miquel i La cuina de l'Eri és un pastís realment deliciós...a més a més des que el vaig passar del paper al motlle és una condició "sine qua non" el dia de la castanyada.
ResponEliminaLa cuina vermella, gràcies pel vostre comentari. M´heu fet posar " vermella". El vostre bloc si que és un "esclat d´alegria" Cada vegada que hi entro m´arrenqueu un somriure.
Gemma, crec que s´han d´aprofitar aquestes històries...La profe ens va esperonar inconscientment a fer poques faltes...almenys a mi que tenia ganes de passar de la teoria, els apunts, a la pràctica, el forn.
Fa una pinta delíciosa, i ami les castanyes m' encnaten... Encara se'n troben, les haurem d' aprofitar
ResponEliminaQue bons els pastissos de castanyes¡¡¡¡
ResponEliminaTenim que gaudir dels fruits de temporada.
Mol bona pinta.
Felicitats
Hola guapa tu
ResponEliminahe descobert aquest pastís de castanyes, que me havia passat per l´alt,....anoto la teva proposta
mil gràcies, petonets Susanna