Ingredients
-8 pomes de la varietat Reineta o Golden
-20 grs de mantega.
-50 grs de melmelada de préssec o d´albercoc.
-2 làmines de massa de pasta fullada.
-1 llimona.
Preparació
Estirem la massa fullada i la cobrim amb la poma tallada al grill. Hi afegim la mantega de forma saltejada i cubrim tota la superficie amb el sucre en gra.
Posem la massa en el forn fins que la poma estigui daurada a 180º.
La poma Golden trigaria menys temps a fer-se que la Reineta. Aquesta és un punt més àcida que la varietat Golden.
Un cop cuita, la traiem del forn, hi afegim la melmelada i servim.
Bon Profit!
Amb aquests pastís de poma segur que sempre encertes, sol agradar a tothom i fa una presencia fabulosa.
ResponEliminaUNa coca ben bona i ben fàcil que segur que agrada a tothom. I si és amb pomes collides al costat de casa, encara serà més bona.
ResponEliminaNo coneixia gens aquesta varietat de poma, segurament fora de St Joan Despí deu ser molt difícil de trobar, oi?
Jo a casa sempre ting pasta de full.
ResponEliminaEm un moment donat em soluciona una visita imprevista.
Faig servir molt per postres la poma Reineta. per a mi es la millor per la repostería.
Quan no es època utilitzo Goldem.
Molt bona pinta. Endevant.
Petons
Anna, és cert amb aquesta coca sempre encertes,i més si es tracta d´un esmorzar. Et poses les piles en un tres i no res.
ResponEliminaGemma, ha agradat a tothom. És un clàssic, fàcil de fer i de transportar :-D.
Respecte a la poma carabruta, ja he comentat que està en perill d´extinció; és una poma molt, petita del tamany d´una mandarina i molt dolça...aqui
aqui al poble es fa estimar.
Isabel, benvinguda al meu bloc. És cert, en un plis plas, la pasta de full es treu d´un imprevist d´un dia per l´altre com em va passar a mi...Sempre s´utilitza la Golden però per reposteria és millor la reineta de sempre...T´ho diu una que és de terra de pomes.
Facil,sabrosa,crujiente,fina,elegante,siempre triunfa esta receta.
ResponEliminaAsi se empieza bien el dia.Yo tampoco conocia esta variedad de poma carabruta.
te tengas una buena semana
petons
miquel
Bon dia, segur que aquestes àvies de la parroquies han xalat de valent amb aquesta magnífica creació!
ResponEliminaMiquel, doncs ara, amb els meus comentaris,ja coneixes millor la carabruta.
ResponEliminaCuina vermella, I tant que ha xalat! m´han fet posar vermella amb els seus bravos a la cuinera.
Cristina, és una recepta ben senzilla i d'aquelles que sempre et fan quedar bé, oi? :)
ResponEliminaJo tampoc coneixia aquesta varietat de poma carabruta.
Petons!
Hola, sóc la Sílvia del tren. Vull fer aquesta coca però hi ha coses que no entenc. Duiguem espessa. Quan sucre poses? I, la llimona, quan es posa?
ResponEliminaUna abraçada i bones vacances.
Hola Sílvia, acabo de tornar de vacances...
ResponEliminaEl sucre és a ull; a gust del consumidor.
I la llimona serveix perquè a mesura que vagis tallant la poma i abans de muntar la tarta reguis la poma amb el seu gust perquè no s´oxidi.
Poma, plàtan sempre s´han de deixar en remull en el suc de llimona a fi que no s´oxidin.
Cristina
Coi, estava cercant informació sobre les carabrutes i va i em trobo la teva pàgina, on em confirmes que està quasi extinta. Un dia vaig trobar un senyor que en tenia un pomer de plantat al seu jardí. Malauradament n'he perdut la pista. Si mai en saps d'algú que en vengui, m'ho dius. Jo prometo fer el mateix, si t'interessa.
ResponElimina