Les torrijas de Santa Teresa són unes llèpolies molt típiques de Setmana Santa. El seu origen rau en l' aprofitament que es feia del pa, en aquesta setmana sagrada, pel fet que no es podia menjar carn i que aquest aportava un gran valor nutritiu i energètic.
Aquesta setmana a la feina hem estat comentant receptes i una d´elles han estat les torrijas.Gràcies als consells de la Verònica han sortit prou bones.
Ingredients
Per a 4 persones
-8 llesques de pa dur gruixudes.
-300 ml de llet.
-50 gr. de sucre
-1 branqueta de canyella.
-1/2 pela de llimona.
-2 ous.
-oli d´oliva suau
-sucre
-mel
Preparació
-Bulliu la llet amb la branqueta de canyella , la pell de llimona i el sucre.
-Quan arrenqui el bull, retireu el cassó del foc tapeu-lo i deixeu refredar la llet, tapada, a fi que infusioni s´aromatitzi.
-Mentrestant talleu el pa dur en llesques d´uns 3cm com a mínim. El pa ha de ser del dia anterior perquè si la molla és molt tendra, les llesques es poden trencar al fregir-les.
-Aboqueu-hi la llet, sense la canyella i la pell, en una safata i remulleu les llesques per les dues cares. A mesura que aneu remullant les llesques les poseu en una reixeta a fi que deixi anar l´excès de llet.
-Bateu els ous i arrebosseu les llesques en ells per tots dos costats.
-En una paella amb l´oli ben calent fregiu les llesques. i les deixeu escórrer sobre paper absorbent.
-Quan siguin fredes i abans de servir, les empolsineu amb sucre o mel.
Bon profit!
Aprofito aquesta recepta per comentar-vos que he tingut una grata sorpresa un reconeixement per part del blog Tu y yo mi cocina
Es tracta d´una iniciativa per tal de donar a conéixer aquells blogs que tenen menys de 200 seguidors. Jo no estic avesada a les xifres....sóc de lletres ;-D però he de dir que la meva estima cap a la pastisseria i la professió de pastisser no es pot mesurar amb xifres. Estic molt orgullosa de pertànyer als blogs de "els petits" i poder aprendre dels "grans".
Hola Cristina!
ResponEliminaEntre els teus apunts no podien faltar les típiques croquetes de Santa Teresa. M'has fet recordar tietes que les feien molt semblants a les teves. Ara amb mel deuen ser supremes.
Cristina, les torrades són bones tot l'any a casa. Els diumenges que estem inspirats a casa en mengem. Amb mel no les he fet mai, li deuen donar un toc diferent. Bon cap de setmana,
ResponEliminaNani
A casa tampoc no falten mai les torrades de Sta.Teresa. Sempre les faig per divendres sant, així que encaratoca esperar. Mentrestant et prenc una de virtual. Gaudeix-les!!! petons,
ResponEliminaMolt constructives aquestes explicacions que fas en els teus apunts. Jo també estic content de pertànyer als blocs de “els petits”
ResponEliminaBona cuina
Jo també estic encantada de pertanyer al club dels "petits",jeje
ResponEliminaLa meva mare m'ha promes "torrijas". Si tinc temps, les publico...
Petonets.
Jo n¡he menjat moltes vegades pero mai les he elaborat. Sembla mentida que amb pa que ja estigui dur es pugui arribar a fer aquest postre tant bo!!! t'han quedat de vici!! petons guapa
ResponEliminaGràcies Roser, no les tenia totes. Pel que em dius s´hi assemblen a les que menges, oi?
EliminaTot un clàssic de setmana santa!
ResponEliminaEt creuràs que no n'he fet mai??? A veure si amb la teva recepta m'animo, que ja va sent hora ;)
Gemma, has de fer-les...la reposteria tradicional espanyola no em deixa de sorprendre. Això, sí: calories a tope!
EliminaQuines torrijas més bones !!!!!!!!!! ......a casa ens encanten, però he de dir que les faig a qualsevol época del any , per aprofitar el pa i son tan bones !!!!!
ResponEliminaPetons
Em recorda la meva avia
ResponEliminaM'encantan
Marta
Aix Cristina! això ho feia la meva àvia però crec que li deia algo de Sta Teresa però no croquetes, com diu a peu coix... Estaven boníssimes recordo i com era petita la càrrega de calories i greixos no m'importava....quina felicitat!
ResponEliminaPetó!
Ai les torrijas, com m'agraden!! Amb el toc de mel no les he provades mai, ben bones
ResponEliminaPetonets
Sandra
Mmmmmm quina pintorra!! Mai n'he menjat, i em sembla que començo a ser conscient del que m'estic perdent... jaja Les he de provar ja!!
ResponEliminaUn petonàs! :D
(i aprofitem aquests dos dies de sol que encara ens queden!!! jiji)
Hola,
ResponEliminaProu bones? Jo diria que molt més oi? Si fan un goig... Petons i bona S. Santa
Productes bàsics i tradicionals i un gust celestial!! (ho dic pel caracter religiós que tenen aquestes torrijas arreu). T'han quedat que... bé, que me les menjaria ara per esmorzar sense deixar-ne ni una engruna!!! Petonet
ResponEliminaFa molt temps que no menjo Torrijas. Hi ha qui en menja tot l'any.
ResponEliminaFelicitats pel reconeixement!
M'encanten les torradetes de sta Teresa! I si es fan amb brioix o tortell de reis... Mmmmmm!!!!!!
ResponEliminaQue bé!, unes torrijas en aquest moment.
ResponEliminaNo les he provat mai pero tenen una pinta d'estar tant bones.... I fàcil de cuinar! Petons
ResponEliminaM'agraden moltíssim però crec que per setmana santa no les he preparat.
ResponEliminaun clásic boníssim!!! m'encanten. molts petonets
ResponElimina