Calçotada i per postres una deliciosa tarta de Santiago que té l´'exit assegurat.
Jo he fet moltes vegades la tarta de Santiago però la "recepta" va arribar en una classe de ceràmica quan l´Esther va portar la tarta de Santiago que va fer el seu marit que és gallec. Aquesta recepta és la de la seva família. Segons ens va explicar a Galícia cada família té la seva recepta. L'Antonio molt amablement, a través de l'Esther, me la va passar. La tarta queda humida per dins i passa xuclant. Una
meravella. La tarta de Santiago és caracteritza perquè amalgama en la
mateixa proporció l'ametlla i el sucre.A més segons, l' Antonio la mida
estàndard és la del motlle de 26 cm.
I des d´aqui li vull donar les gràcies, no solament per la recepta, sinó també per haver-me fet la plantilla de la creu de l'orde de Santiago que ara guardo com un tresor.
I des d´aqui li vull donar les gràcies, no solament per la recepta, sinó també per haver-me fet la plantilla de la creu de l'orde de Santiago que ara guardo com un tresor.
Ingredients
Per un motlle de 26 cm
-200 gr d´ametlla mòlta.
-200 gr de sucre llustre.
- 4 ous.
-1/2 ratlladura de pell de llimona.
-mantega.
-sucre llustre per empolsinar la tarta.
Preparació
-Preescalfeu el forn a 180ºC
-En un bol mescleu l´ametlla, el sucre i la ratlladura de la llimona.
-Bateu els 4 ous i els afegiu a la mescla anterior i barregeu de manera que tot quedi ben amalgamat.
-Unteu el motlle amb la mantega i aboqueu-hi la preparació.
-Enforneu a 180ºC amb el forn de baix uns 25' aprox. Feu la prova de l´agulla si surt neta ja sabreu que està cuita.
-Un cop freda, la desemmotlleu, poseu la creu i empolsineu amb sucre llustre per marcar-la.
Aquesta tarta també m´ha portat una alegria en l´àmbit laboral. Qui m´havia de dir que la feina em portaria un regalet dolç? Doncs, sí. La tarta és troba en el BOE, concretamenten el BOE(22-03-2006, nº69) que la qualifica de denominació d´origen i descriu les seves característiques.
Bon profit!
Aquesta tarta també m´ha portat una alegria en l´àmbit laboral. Qui m´havia de dir que la feina em portaria un regalet dolç? Doncs, sí. La tarta és troba en el BOE, concretamenten el BOE(22-03-2006, nº69) que la qualifica de denominació d´origen i descriu les seves característiques.
Bon profit!
Sempre tinc ganes de fer-la, fins i tot la meva companya Angeles em va passar la seva recepta però no m'he animat.
ResponEliminaAquesta recepta familiar val la pena guarar-la. És tot un detall que te l'hagin donat i un altre que tu, el comparteixis amb nosaltres.
Tindriem que tornar a elaborar, la cuina i els postres de les nostres avies.
ResponEliminaAixí es fa historia.
Un pastis bó i dels que sempre quedes bé.
Petonets Cristina
una tarta divina Cristina de las mas sencillas y buenisimas,te ha quedado perfecta y con la cruz mas y ahora desde luego con mas alegria con la DOP un reconocimiento que me parece fantastico que se la otorgen.
ResponEliminabona nit
T'ha sortit perfecte, es un clàsic que agrada molt.
ResponEliminaPetons.
Anotada queda la recepta. T'ha quedat d'aparador!! Mira q m'encanta la Tarta de Santiago, i vols creure q no l'he preparat mai....
ResponEliminaPetonets
Jo, la veritat, li trovo massa gust d'ametlla...pero aquesta fa una pinta que fa venir ganes de mossegarla !!!
ResponEliminaPetonets.
Les tartes de Satniago són un clàssic que tenen l'èxit assegurat! I la denominació d'origen se la mereix i se l'ha ben guanyat!
ResponEliminaMe la apunto para prepararla y muy interesante el documento,sobre todo la parte histórica.Besos.
ResponEliminaT'ha quedat molt bé, l'ametlla m'agrada molt, es un xic contundent, però està molt bona. I el gravat de la creu t'ha quedat perfecta ;)
ResponEliminaUna abraçada
Jo no en faig mai perquè tinc una veïna que me'n puja. Les fa boníssimes. Aquesta té una pinta...
ResponEliminaNani
T'ha quedat preciosa ......i amés es tan bona que sempre triunfes i molt més si tens uan recepta original.
ResponEliminapetons
Bons ingredients i bones mans. No s’han de perdre mai aquestes receptes. Gràcies per compartir-la .
ResponEliminaBona cuina
Aquest pastís és dels que més m'agraden. És un pastís contundent però un boci sempre hi cap.
ResponEliminaT'ha quedat molt i molt bé.
Pues te puedes creer que no la he hecho nunca??? con lo buena que está!!!
ResponEliminaHola cristina....que viatge tan maco!!!! i segur que has après moltes cossetes....jejeje
ResponEliminaLa tarta de Santiago...fàcil i bonísssim....
Gràcies guapa!!!