La recepta la vaig extreure del llibre del programa de TV3 "La cuina de casa" que conté les receptes emeses diàriament per TV3 des de setembre fins al final de l´any 1994.
Ingredients
Per a 8 persones
-3 mitjos préssecs grans en almívar.
-1 ensaïmada del dia anterior.
-3 ous.
-500 cc de llet.
-125 gr. de sucre.
-sucre avainillat.
Per al caramel
-100 gr. de sucre
Preparació
Feu un caramel amb el sucre i encaremel.leu el motlle pel fons i pels costats.
-Talleu les llesques d´ensaïmada i els préssecs en almívar en talls fins.
-Dins d´un bol, bateu els ous amb el sucre, poseu-hi un polsim de sucre avainillat.
Quan blanquegi, afegiu-hi la llet calenta.
-Poseu una capa de la barreja del bol en el motlle, repartiu-hi la meitat del préssec per sobre i al damunt, la meitat de la ensaïmada; afegiu-hi una segona capa de la barreja, l´altre meitat del préssec i d´ensaïmada i finalment cobriu-ho amb el líquid que quedi dins el bol.
-Poseu-ho a coure durant 45 minuts al forna al bany maria amb l´aigua ja calenta a uns 180º. Per saber si és a punt feu la prova de l´agulla.
Deixeu-lo refredar completament un mínim de 8 hores.
Desemmotlleu-lo i decoreu abans de servir.
Per aquest flam vaig fer servir un motlle de 26x10cm i 8cm d´altura segons s´especifica en la recepta original i que casualment ja tenia.
Bon profit!
Molt bona presentació, i la pinta ni parlo...
ResponEliminaQuina idea més bona la de posar prèssec i ensaimada, No queda gens aigualit? per el prèssec?
Saps qué? el probaré de fer i et contestaré.
Quina sort el teu germà, de tindret per fe-li aquestes cosetes...!!
Petons bonica.
Aquest no és un flam qualsevol! té uns ingredients molt curiosos per ser un flam! i deu estar deliciós!!!
ResponEliminaMoltes felicitats pel teu germà!!!
Un petó ben gran Cristina!
Mglòria de Gourmenderies
quina bona pinta que te,mare meva,felicitats.
ResponEliminaQue mezcla tan buena y a la vez una forma de aprovechar los restos. Yo voy mucho a Mallorca y suelo tener restos de einsaimada asi que laroxima vez lo hare. Bsos
ResponEliminaMmmm... un púding d'ensaïmada i préssec... boníssim! La foto del tall és espectacular, per posar cullerada a la pantalla, je je ej...
ResponEliminaQuina sort el teu germà, el dia del seu aniversari té el doble de postres, je je je...
A casa ens passa el mateix per Sant Joan, el meu germà té el pastís d'aniversari i després també la coca ;)
Hola Cristina,
ResponEliminaQuina sort el teu germà, dobles regals i dobles postres! Quin dia més maco per néixer... Felicitats per a ell i per a la teva mare que ho va fer molt bé! És un flam més que original i com diu la Gemma el tall és veu magnífic... Uf! Una altre a pendents! Molts petons guapa!
Hola,
ResponEliminaTorno a ser jo. Es que se m'ha oblidat, saps per que té aquest nom? és simple curiositat.. Gràcies,
Veig que hi ha moviment...heu tornat de les rebaixes?
ResponEliminaPuri, no pateixis. No queda gens aigualit. Has d´escórrer els préssecs i la millor manera de fer-ho és primer, eixugar-los amb un paper de cuina; després els talles i finalment els tornes a deixar sobre un paper de cuina mentre segueixes el procés d´elaboració.
MªGlòria i Agnès, boníssim un flam diferent;més aviat un pudding.
Carmen, pues aprovecha los restos de ensaïmada mallorquina que te queden...Te sobran? je, je, je...Yo antes que un croissant me pido una ensaÏmada me chiflan...
Gemma i Eri, doncs no sé que dir-vos al meu germà si li acumulan tots els regals en un dia i ha d´esperar un any sencer...
La foto del tall és de la millor que m´ha sortit fins ara... la meva neboda em va prestar la seva habitació Té una llum fantàstica igual que la teva cuina, Gemma.
Eri no sé el per què d´aquest nom? Sempre m´ho he preguntat. Llàstima, no et puc respondre...
Oh!! Ensaïmada i préssec...això ha de ser boníssim!! Jo no tendré gaire problema en fer-la amb això de les ensaïmades; ho provaré segur. Un petó. Paula
ResponEliminaHola Cristina, un combinacion sorprendente de ingredientes pero con la pinta de la foto y el corte ya me dice que esta muy bueno.
ResponEliminaQue suerte tiene tu hermanos ,el dia de reyes postres dobles.
Un peto
miquel
Hola Cristina,
ResponEliminaMoltes gràcies per visitar el meu blog i deixar-hi un comentari. La veritat és que m'ha fet molta gràcia!
He donat una ullada al teu blog i tot que fa poc que el tens deu ni dó el munt de receptes que ja hi ha! Com tu m'aconsellaves, jo tampoc em marcaré cap fita sinó anar publicant els dolços que faci.
Hola, cap problema. Com et deia era simple curiositat... Si algun dia ho descobrim ja ens ho direm. Petons,
ResponElimina