Avui fa un any que el bufet es va inaugurar. Com passa el temps! La meva primera recepta va ser aquest plum cake amb xocolata que va passar desapercebuda fins que un dia, de cop i volta, en el bufet van començar a entrar blocaires, amb els quals he passat estones molt gratificants, seguidors, gent anònima que han aconseguit que el bufet segueixi un any més ...
Per què aquest pijama? Doncs, simplement, perquè són les postres de la meva infantesa. Qui no l´ha menjat alguna vegada? Quan de petita hi anava de restaurant amb els meu pares, el pijama era el meu postre de capçalera. El compartia amb el meu pare. Era enorme! No me' l podia acabar...Quina golafreria! Un autèntic festival de colesterol!
Fa cosa de 3 anys vàrem anar amb la família de restaurant i hi vam demanar un per recordar els vells temps. Però no va poder ser...El cambrer ens va dir que l'havien retirat de la carta i que no només ells sinó que la majoria de restaurants també. Ara només s'ofereix en restaurants de carretera o en alguna fonda de poble.
El pijama és un típic postre barceloní molt popular en els anys 50 del segle passat. Representa l'antitesi del concepte actual dels restaurants de luxe renyit amb la golafreria. Èren unes postres de la potsguerra famolenca en què s'aprofitaven les festes per atipar-se. Composades en un tot per postres habituals de l'època.
El nom de "pijama" correspon al fet d' expressar una certa elegància i d'incloure-hi dues peces. Abans els homes dormien amb una camisa de dormir d'una sola peça. Aquest és el possible origen del mot català aplicat a les postres d' almenys dues peces. Aquesta accepció no existeix en cap altra llengua. Se sap que a en Dalí li agradava molt.
Ingredients
-flam d'ou
-pinya en almívar
-préssec en almívar
-gelat de tres sabors: nata, xocolata i vainilla.
-nata muntada amb spray.
-neules.
-sucre caramel.litzat o sirope.
-cireres confitades.
Preparació
-Fer un muntatge amb tots els ingredients i...molta imaginació.
I per acabar la festa d' aniversari us proposo UN JOC. M´agradaria que tots els que em deixeu un comentari--moltes gràcies- comentessiu quines varen ser les postres de la vostra infantesa...Us seguiré el joc...
Bon profit!
Muchas felicidades por tu primer aniversario y que sean muchos mas.Es clasico pijama es bien cierto que ya casi nadie lo sirve ya, pero lo recuerdo de pequeño que era lo que se pedia siempre cuando ibas al restaurante,me acuerdo de que iba con mi padre(camionero) en el verano algun viaje con el a buscar fruta a Lleida y cuando volviamos a comer a la Panadella de postre el pijama.
ResponEliminaPero mi el postre favorito de pequeño era el flan de huevo casero de mi madre imposible comerse uno solo.
Bon dia
Per molts anys Cristina! com passa el temps, eh? Has fet una bona elecció amb el pijama, quins records! Quants plats enormes que m'havien arribat a portar al demanar-lo... Per mi el meu postre d'infantesa és el flam d'ou de la meva àvia! Nyam!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Anys i anys per molts anys..!!! felicitats guapa!! a seguir així de bé!! Saps, jo sóc de les que em saltaria el dinar sencer per anar directament a les postres. A casa menjo postres molt poques vegades, però si vaig a restaurants i no menjo postre, és com si no hagués anat, no ho disfruto!! El pijama és un postre que tinc pendent.....quina pinta té aquest, me'l posaria cada nit! jijiji petons
ResponEliminaMoltes felicitats Cristina. A casa, sempre s'ha fet i era el meu postre preferit. Recordo que fins i tot la meva iaia ens feia dibuixos amb la nata... Si els hi preguntes als meus fills que els hi fa l'àvia de postres (a part de la coca) et dirán, sense pensar-ho, un pijama. Pero es veritat que als restaurants ja no es serveix, tant bo que es....
ResponEliminaPetonets.
Per molts anys! El temps passa volant, oi? Ja veuràs com aviat faràs els 5 anys :)
ResponEliminaNo coneixia aquesta història sobre el nom del pijama, m'ha encantat, m'agraden molt les històries que hi ha al darrera de cada plat.
Em costa molt trobar quines són les postres de la meva infància... a casa sempre es menjava fruita de postres. El dia que fèiem una excepció obríem una capsa de galetes assortides (tipus Birba o Trias) i ens deixaven escollir 4 galetes diferents. Així que ja veus les meves postres de la infància, galetes assortides!
Potser per això ara m'agrada tant fer postres casolanes, je je je...
realment són postres de quan era petita... recordo d'haver vist que el meu germà gran en demanava i el repartia entre tots, ja que era enooooorme, em sembla que jo no en vaig demanar mai, i a casa mai de la vida en vam fer.
ResponEliminaLes postres que em porten a la meva infantessa són el tortell de cabell d'àngel i el de nata, que algun diumenge ens comprava el pare i ens el menjavem amb delit!!!
Felicitats per l'any, encantada de compartir-lo amb tu i espero compartir-ne molts més.
PTNTS
Dolça
Moltes felicitats!!!! I que segueixis així com ara molts temps més, publicant receptes delicioses com aquesta, que és el primer cop que en sento a parlar, i em sembla molt bo!! Per a llaminers empedernits!!jejjej
ResponEliminaDoncs seguint amb el joc que has començat, les meves postres preferides eren les natilles, i encara em segueixen agradant molt!! Encara que tinc més postres preferits ara!jejej
Molts petons!!
Que facis molts més anys!!ja veuràs que ràpid arriba el segons!!! Les meves postres preferides era el "brossat amb mel, o sucre, que anava posant de mica en mica perquè "petés" amb les dents! boníssim! això si, fet per la iaia!!
ResponEliminaMiquel,quins records més macos, no? Amb el teu pare feies país! I per postres el pijama.
ResponEliminaSandra, has coincidit amb en Miquel: el flam d'ou. M'heu animat a publicar la recepta. NO estava segura publicar-la però, avui he dit: i per què, no? els postres de segona també tenen la seva oportunitat...I ben bons que són! Molta gent em preguntava si tenia la recepta per publicar-la.
Com les postres de l' àvia cap ni una...
Roser, a mi em passa igual que a tu...I si vaig a un bufet lliure...ni t´explico. Quina golafreria!
Gemma, em sobte que els teus fills coneguin el pijama...són molt més joves que jo...A casa teva no s' han perdut les tradicions culinàries, molt bé!
Gemma, les galetes Birba o Trias són les millors del mercat. Es pot dir que menjaves galetes "delicatessen". Qui ho diria...la teva mare s´aficcionat a les postres arran de la seva filla...Olé! per la reina de les postres!
Roser, em sobta que no coneguis el Pijama...doncs ja tens la recepta. I fes- me cas no té res més que aquests ingredients...peró quan el facis reserva´t estómac per les postres.
Ah! i les natilles també són una bona elecció.
Teresa, ja m´esperava unes postres amb melmelada, mel...postres 100% Teresa. M¨agrada que segueixis la tradició de la teva família i que ens mostris les conserves, compotes, melmelades i les passejades que fas pel poble.
Hola Cristina, guapa tu
ResponEliminaque per molt anys,FELICITAT, jo no gasto pijama, però aquest si que m´agrada molt,.....
ara no està tant de moda, però recordo quan era petita que el meu tiet treballava amb restauració,...i el pijama era el postre preferit de quasi tots els clients...i jo pensava..pijama...quin nom res extrany...si no en te pas la forma,...je,je
lo dit PER MOLTS ANYS GUAPA TU
MIL PETONETS Susanna
Jo també associo el pijama amb la meva infantesa. A casa nostra sempre ere el meu padrí qui el demanava! I totes les nebodes intentàvem pispar-li un tros de préssec en almívar, una cullerada de gelat, una neula o els paraigüets de guarnició. Alguna vegada ens l'havien servit amb bengala i tot! Ara és veritat que costa trobar-lo a la carta d'un restaurant. Massa calories!
ResponEliminaMoltes felicitats per aquest anyet de bufet. Espero que el segueixin molts més!!!
Petonets!
Anna
Hola Cristina, guapa tu
ResponEliminajo altre cop,...doncs el meu queda clar...el pijama, jo alucinaba cada cop que anava a dinar al restaurant on estava el meu tiet, doncs sempre el feien diferent,.....me has despertat bells records d´infantessa, je,je
mil, mil, mil, petonets SUsanna
Hola guapíssima!
ResponEliminael temps passa que vola fins i tot ens ho ensenya un pijama. Si l'han tret de la carta és que no saben el que és bo.
Ara m'has despertat la golafreria a mi!!!!
Felicitats per aquest primer any i espero que siguin molts més.
ResponEliminaSens dubte el pijame també està asociat als meus records d'infantesa i ara ja no es troba als restaurants, quina llàstima, però sempre ens queda fer-lo a casa.
Petons.
Felicitats pel teu primer aniversari!!!
ResponEliminaEs veritat que aquestes postres es dificil de trobar ja als restaurants.
Les meves postres preferides quan era petita, les natilles i encara ho son...
petons
Moltes felicitats cristina!, recordo als meus pares demanant el "pijama", el "postre de músic" i el gelat de crocant com a mostra de postres que ja no es fan o ben poc. Com que a mi el dolç no m'entusiasma especialment, recordo postres i dolços que a casa entraven i jo gairebé no tastava, tret d'un... LES LIONESES!.També m'agradava i encara demano al restaurant flam d'ou CASOLÀ amb nata... A reveure!
ResponEliminaMoltes felicitats! Jo quan era petita també m'agradava molt el pijama, i encara m'en demano alguna vegada :)
ResponEliminaPer molt anys Cristina!Jo també demanava alguna vegada el pijama, em sortia per les orelles el menjar però jo el demanava!
ResponEliminaLes meves postres de sempre ha sigut la crema catalan, és el que demanava gairebé sempre.
Bon cap de setmana.
jaja uaaaaau, quines postres!!! Estan a l'altura d'un aniversari com aquest, ah, que me'n descuidava, moltíssimes felicitats!!! :D
ResponEliminaespero que continuis amb el blog un any més, i dos, i tres, perquè ens encanten les teves receptes :)
Molts petonets Cristina!
Susanna,me n´alegro que t´hagi recordat per uns moments els teus meravellosos records d´infantesa. Perquè són meravellosos, oi?
ResponEliminaAnna,el pijama donava molt de joc, oi? Jo sempre m' acabava tacant la roba...
Núria, gràcies i amb un pijama d´allò més fresquet, no trobes?
Ana, quins records...em ve la frescor d`aquestes postres.
Neus, les natilles són també unes postres boníssimes i també recordo haver-me atipat d´elles.
Mercè, les lioneses...Què t´he de dir. Ara ja no es fan tan formoses i grandotes com abans. Recordo que havies de fer més d' una mossegada per menjar-te una. I el nas sempre brut...je, je, je.
Cris, on menges aquestes postres, on les trobes?
Moni, podiem amb tot. Amb el menjar i tres pijames. Ara estem més pendent del tipus i dels quilets, no?
I on s´hi posi una crema catalana...
Anna, gràcies guapa. Si no l´has provat sorprèn un dia els teus.
Moltes Felicitats guapíssima!!!! Quina millor manera per celebrar-ho que amb aquest pijama. Tens tota la raó ara ja no es veu a gaire a les cartes dels retaurants. Quina pena.
ResponEliminaBon cap de setmana.
MOltes felicitats ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡....que en cumpleixis molt i molts més posant-nos receptes .tan bones i amb una historia tan bonica com aquesta . Jo el pijama e recordo que eren unes postres de luxe....quan anaves a menjar a un restaurant i també recordo que el servien enels casaments a part del pastís .....mare meve com ha canviat aió. Aquest t'ha quedat de luxe:
ResponEliminapetons
Arribo tard però moltes felicitats!!!! jo associo el pijama a la meva infantesa perquè deuria ser llavors més o menys quan va desaparèixer... Em sembla que no en vaig arribar a demanar mai però sempre em tenia encuriosida... El que realment em trasllada a la infantesa és la crema catalana! la meva àvia en feia molts diumenges i li quedava super bona! ah i el mató que feia ella... però quan vam deixar de tenir cabres es va acabar, tan bo que era!! petonets i ara a per un any més!!!!
ResponEliminaDe gordus...gordus...
ResponElimina