Divendres passat, tot aprofitant la setmana blanca dels meus nebots i l´única tarda lliure que tenia de la guàrdia, la meva neboda i jo vam fer melindros per berenar mentre la meva mare feia la xocolata desfeta.
La meva neboda és una nena molt curiosa i un bitxooo de 5 anys!!!. Em prenia tot de les mans i volia ser la "prota" de la tarda...Vàrem fer una mica de malabarismes, sobretot, a l´hora de fer servir la màniga pastissera.... però al final van sortir uns melindros prou regulars...
La recepta la vaig extreure de llibre, "Cuinar és senzill" de Montserrat Seguí de Queralt. I la manera de elaborar-los la vaig memoritzar del fantàstic bloc de pastisseria d´en Narcís, La lionesa.
Vaig posar en pràctica el toc final amb el qual en Narcís afegeix el sucre llustre...La que va patir va ser la meva mare que ens mirava de reüll i a la qual li vaig llegir el pensament: " Em sembla que hauré de baixar a la pastisseria"... quina poca fe!
Ingredients
-3 ous.
-75 gr. de sucre.
-75 gr. de farina.
-1/2 cullerada de llevat en pols.
-sucre llustre
Preparació
- Separeu les clares dels rovells. Blanquegeu els rovells amb el sucre fins que quedi una pasta espessa i blanquinosa. Afegiu-hi a aquesta mescla la farina i el llevat passats pel sedàs i el sucre, tot remenant perquè quedi ben mesclat.
-Afegiu-hi les clares muntades a punt de neu.
-Col.loqueu aquesta mescla en una mànega pastissera amb broquet llis.
-Sobre un el paper de forn o silpat, formeu unes tires de 7-8 cm i 2cm d´ample.
-Empolsineu-los amb sucre llustre i les coeu en el forn, prèviament pre-escalfat, a 200ºC durant 10 minuts.
Segons el meu nebot, en Joan, que té 3 anyets, estaven de "rechupete".
Bon Profit!
Gràcies a la teva recepta la pròxima vegada que faci tiramisú ja no caldrà que compri els melindros al forn (com aquest cap de setmana), me'ls faré jo mateixa! A més amb la teva explicació no sembla gaire complicat de fer!
ResponEliminaI per cert, gràcies per tots els comentaris que deixes al meu blog :-)
Hola!
ResponEliminaProu regulars, dius? Però si són tots igualets!
Jo ho tinc a pendents i encara no m'he atrevit.. El Joan segur que en sap molt i tenia reó! Petonets
Hola Cristina
ResponEliminaVeig que per fi has fet els melindros
t’han quedat molt be. T’ha agradat la crosteta que fa el sucre llustre?
Bona cuina
Cristina! Què "guapos" han quedat!!
ResponEliminaSegur que us ho vàreu passar bé
Doncs us han quedat de botiga!!! Molt professionals, aquesta neboda promet. A verue si l'animes i participa als reptes de l'Annie.
ResponEliminaQuin enveja de berenar!!! Mira que és bona la xocolata amb melindros, i jo hi afegiria una micona de nata.
Je je je... entenc perfectament els malabarismes a la cuina amb les nebodes, a mi em passa el mateix :)
ResponEliminaPrecisament, amb les meves nebodes també hem fet melindors!
Us bvan quedar sensacionals, ningú diria que només té 5 anys :)
quins melindros més macos! fa molt temps que els vull fer i encara no m'he animat! però veient els teus... petonets!
ResponEliminaAvui que tothom fa crema aquests melindros són la millor opció per sucar-hi!!
ResponEliminaLaia,
ResponEliminaSempre que vulguis em pots consultar...respecte als melindros són molt fàcils de fer i en un moment te´ls pots menjar. Respecte al tiramisú recomano melindros forts ja que així no s´estoven amb la crema ni amb el licor i aguanta dret.
Eri,
I tant que t´atreviràs; no em diguis que no perquè fas unes postres boníssimes.
Núria i Narcís,
Dit i fet. M¨ho vaig passar molt bé i crec que repetiré amb uns altres dolços. Vàrem fer de dos tipus, amb sucre llustre i sense sucre que també eren molt bons.
Catieu i Gemma,
La meva neboda, per sort, ha sortit a la meva família que ens agraden molt les manualitats i l´art.
La mànega pastissera portava el recolzament d´una tercera mà, la meva, je, je, je.
Judith i Albota,
Doncs ara, amb la crema catalana, no hi ha excusa per no menjar-ne.Proveu-los
Doncs sort que heu fet malabarismes, no us podien haver quedat millor.
ResponEliminaA casa ens encanten així que la teva recepta me la guardo!
Faràs aquests mateixos per celebrar estar al funcionariat?
ResponEliminaEnhorabona i un petonàs.
T'ho has guanyat de sobra i t'ho mereixes.................
A vegades les coses toquen quan toquen...................
Ves dient adeu als reforços i prepara't per quedar-te
sense vacances.
Hola Cristina, guapa tu
ResponEliminasegur que ja no en queden...a casa volen literalment...
mil petonets Susanna
Vaja berenar de cine, aquests melindros amb xocolata desfeta!!
ResponEliminaCristina, enhorabona a tu i a la teva neboda que us van quedar uns melindros que de ben segur que eren mil vegades millors que els de moltes pastisseries!
ResponEliminaPetons!
No n'he fet mai, però els tinc a pendents, ara que, no tindré ajuda com has tingut tu!! T'han quedat molt bé!
ResponEliminaT'han quedat fantàstics aquests melindros!
ResponEliminaPetons.
Belén
molt be aquest melindros
ResponEliminapeto
miquel
Què bons!! Crec que provaré a fer-los! I amb xocolata ...molt millor!!
ResponEliminaEmma
Aquets melindros per acompanyar una bona CREMA CATALANA.
ResponEliminaHuau......Que bons!
Petons
Uns bons melindros, per acompanyar uns bons postres; crema catalana, xocolata desfeta, amb mermelada, amb...
ResponEliminaQue vagi de gust Cristina¡¡ :-D
Et poso a la meva llista de blocs i et convido a visitara el meu.
Ja deia jo que havia vist uns meravellosos melindros!...tinc tants blocs a la llista que a vegades se'm baixen entrades... Quins melindros!, fa temps que en vull fer, espero que em surtin tan bé com els que ens ofereixes.Una abraçada.
ResponElimina