El carquinyolis són originaris de Caldes de Montbui tot i que Montblanc també reinvidica el seu origen. Últimament les pastisseries ens presenten carquinyolis molt innovadors com els farcits amb festucs, nous o avellanes però la recepta que avui presento és la tradicional, amb ametlles.
Ingredients
-100 gr. de sucre.
-1 ou.
-1 culleradeta de canyella.(opcional).
-150 gr de farina.
-8 gr de llevat químic.
-100 gr d' ametlles crues.
-1 rovell d'ou.
-ratlladura de llimona (opcional).
Preparació
-Preescalfeu el forn a 180ºC
-Bateu el sucre amb l´ou fins que quedi una crema esponjosa. Afegiu-hi la ratlladura de la llimona i la culleradeta de canyella. Seguidament afegiu-hi la farina barrejada amb el llevat a poc a poc fins a obtenir una massa compacta.S´ha de barrejar amb les mans o amb una espàtula de silicona. Aquesta massa és enganxosa i cal que us unteu les mans amb una mica d'oli.
-En acabat, afegiu-hi les ametlles crues i sense pelar. Mescleu-ho.
-La massa la dividiu en dues parts i amb cadascuna d´aquestes feu unes bandes de 3 cm d' ampla per 1 cm d'alçària.
-Pinteu-les amb rovell d´ou.
-Enforneu-les a 180ºC amb el forn de dalt i de baix uns 25'.Quan estiguin daurades de dalt les traieu del forn i les talleu,en calent, a biaix. Poseu-hi, novament, els carquinyolis en el forn uns 5' més a fi que s' acabin de coure.
Bon profit!
Fa molts anys que no en menjo, que n'estan de bons!!
ResponEliminaPetons
Aixo si que es entrar en calor, un gotet de ratafia i uns bons carquinyolis cruixents i acabats de fer.
ResponEliminaPetonets
què bo Cristina, m'agradaven tant de petita, no pensava que fossin tant fàcils de fer! Petons,
ResponEliminaNúria
http://algomasquecocina.blogspot.com
Tienen muy buena pinta con esos trocitos de almendra. Besos!
ResponEliminaAna de: 5 sentidos en la cocina
que buenos que son,te han quedado perfectos y con un vino dulce divino todo el conjunto
ResponEliminabon cap de setmana siberiano
Tenen molt bona pinta!!! Ara mateix me'n menjaria un parell amb un bon café calentó mmm... Bon cap de setmana!
ResponEliminaT'han quedat torrats com a mi m'agraden! I també m'agraden amb ametlles
ResponEliminaUna abraçada
M'encanten els carquinyolis i fa tems que tinc ganes de fer-ne... i avui em quedo amb la copeta de ratafia, que de xocolata ja en vaig menjar ahir! jejeje
ResponEliminaBon cap de setmana guapa!
Petons
Sandra
Per el cafetó que ens hem de pendre ens aniran molt bé,no? jaja
ResponEliminaM'apunto la recepta que al meu pare li encanten... i els papas han de mimar-se..
Petonets.
que bons aquests carquinyolis ...............a casa els hi encanten, així que amb el teu permis m'emporto la recepta
ResponEliminapetons
SOn un vicii!! m'agraden moolt i com dius, ara que fa fred, a menjar carquinyolis!! petons
ResponEliminaEls carquinyolis són ben fàcils de fer i donen un caliu especial a la casa (al menys a mi em passa hehe). Una bona elecció per a la fredorada :)
ResponEliminaEl meu pare és de Montblanc, així que jo reivindico l'origen d'allà, je je je... Siguin d'on siguin, m'encanten!!!!
ResponElimina¡Bonisisiiiiiiiiiiiiiiiii!
ResponEliminaUn petó
uau Cristina, t'han quedat preciosos!! :D Mmmm però si em deixes triar, els meus van ben enfonsats dins d'una tassa de xocolata calenta!! jaja Si no tingués un treball llarguíiiissim per la uni, els faria aquesta mateixa tarda; de moment em guardo la recepta jojo
ResponEliminaUn petoneeet! :D
Estan molt bons, i els d'atmetlles són els més bons, jo amb un xic de moscatell ;)
ResponEliminaUn abraçada
Per a mí serà una aventura però dilluns et diré com m' han quedat....potser començo per un molt difícil!! jaja.
ResponEliminaGEMMA
Quina meravella de carquinyolis!!
ResponEliminaPastissera, pastissera.
Bona cuina
Jo no n'he fet mai de carquinyolis. Aquesta recepta m'anima!
ResponEliminaNani
M'has fet recordar que fa temps que no en menjo de carquinyolis. I amb xocolata desfeta, crec, que no els he provat mai.
ResponEliminaT'han quedat molt bé i tenen una pinta magnífica.
quin luxe!!! saps que no n'he fet mai??? m'hi hauré de posar. molts petonets
ResponEliminaI tant que venen de gust, i qué bé que t' han quedat!
EliminaQué bons estàn i amb moltes ametlles, m'agraden.
ResponEliminaPetons.
Amb aquests carquinyolis i una tassa de xocolata... entrem en calor segur! No els he fet mai i m'agafen moltes ganes....
ResponEliminaPetons
T'han quedat molt bé!!! Nomès n'he fet una vegada i mira que ens agraden! petó
ResponEliminaM'encantarà fer-ne un dia...no els he provat de fer mai i és de les pastes tradicionals que més m'agraden! A més, es conserven super-bé! Petons
ResponEliminaM'emporto la versió acompanyada d'una xocolata calenta. Quina delicia!!!
ResponEliminaPtns
M´encanten els carquinyolis, no saps com m´agradaria tenir-ne un parell ara mateix :)) un petonet
ResponEliminaOstres!!! Fa temps que m'agradaria fer-los. És una de les pastes seques que més m'agraden, i segur que els meus avis els hi encantarien; així que m'apunto la teva recepta per fer-la.
ResponEliminaMoltes gràcies per explicar-ho tan fàcil
Petonets.
MAR, de El que no mata engreixa
2 entrades seguides de carquinyolis!!!!!!
ResponEliminaAnomenarem el cap de setmana del fred, el cap de setmana dels carquinyolis.
Excelents.
T'han quedat super guais...
La setmana que be si continua el fred en faré.
Petons
Un menjar típic que sempre ve de gust!! Jo encara no n'he fet mai i ara amb la recepta crec que algun dia caurà.
ResponEliminaUna abraçada.
Jo com que sóc de més a prop de Montblanc que de Caldes els reivindico cap a Montblanc!!! ;-)
ResponEliminaT'han quedat magnífics!
PTNTS
Dolça
Ostres, fa tant que no en menjo...ara m'has fet venir ganes.
ResponEliminaBoníssims!! Els he fet avui i he tingut que treure'ls de taula perque no podiem parar de menjar
ResponEliminaM' ha costar molt donar-li forma a la masa, es normal? Hi ha algún truc ? He probat a posar- me oli a les mans com días a la recepta pero igualment se m'enganxaba
Moltes gracies per la recepta
Hola Rosi...Gràcies per visitar-me i escriure'm. M´he posat molt contenta que us hagin agradat els carquinyolis. Respecte a la teva pregunta: són molt punyeteres les masses que s´han de treballar amb les mans. Ha de tenir molta paciència. Jo el que faig és: Al principi ho lligo tot amb l´espàtula (llengüa de silicona)...que s´empastifi primer ella, je, je, je...i, després quan veig que més o menys està compacta; ho treballo amb les mans... Amasso, amb oli a les mans, descanso, em rento les mans i, un altre cop, amasso amb oli a les mans i així...però poc oli!! l´excès d´oli fa l´efecte contrari. Nomès com si et posessis una crema de mans...l´excès no és bo.
EliminaMoltes gracies Cristina per la resposta. Jo només em possava oli per donar forma a la masa, no ho feia per treballar-la . Segur que la propera vegada em resulta més fàcil!!!
Elimina