Les Yemas de Santa Teresa són un petit four molt típic d' Àvila, que va crear Isabelo Sánchez a l´any 1860 en la seva confiteria La Flor de Castilla, que són molt populars en les Festes de Santa Teresa d´aquesta ciutat. La recepta l´he extreta d´un receptari que em van regalar que recull més de 200 receptes d'origen monàstic, senzilles i austeres tal com corresponen a la vida monacal.
La Marga, la meva companya infalible i incansable del cursets de pastisseria, em va parlar d´aquestes yemas tot i que havia sentit a parlar d'elles no les havia provades mai. Per internet vaig estar buscant imatges per poder-me fer una idea de com són i pel que sembla he encertat. Un cop tastades us he de dir que són molt bones però molt dolces com totes les llepòlies que es fan en les confiteries de la resta d´Espanya però malgrat l´excés de dolçor conviden a repetir ;-D
Ingredients
-8 rovells.
-la pela d´una llimona.
-1 beina de canyella.
-125 gr. de sucre.
-7 cullerades d´aigua.
-sucre cristal.litzat
-sucre llustre.
-En un cassó aboqueu-hi 125 gr. de sucre juntament amb 7 cullerades d´aigua, la branca de canyella i la pela de la llimona. Deixeu-ho bullir fins aconseguir un almívar a punt de fil tou (104ºC)
-Mentrestant, els rovells els aboqueu en un altra cassó apta per anar al foc.Quan l´almívar estigui al punt el deixeu reposar un parell de minuts. Transcorregut aquest temps retireu-li la branca de canyella i la pela de la llimona i aboqueu-ho poc a poc sobre els rovells, tot remenant amb una cullera de fusta, i el deixeu quallar lentament sense deixar de remoure a foc lent.
-Quan la pasta es desprengui del cassó, no l´heu de deixar bullir, la passeu a un plat i la deixeu refredar.
-Quan estigui ben freda feu petites porcions. Aquestes les passeu pel sucre cristal.litzat i es fan boletes que arrebossareu amb sucre llustre que col.locareu en paper arrissat.
-Mentrestant, els rovells els aboqueu en un altra cassó apta per anar al foc.Quan l´almívar estigui al punt el deixeu reposar un parell de minuts. Transcorregut aquest temps retireu-li la branca de canyella i la pela de la llimona i aboqueu-ho poc a poc sobre els rovells, tot remenant amb una cullera de fusta, i el deixeu quallar lentament sense deixar de remoure a foc lent.
-Quan la pasta es desprengui del cassó, no l´heu de deixar bullir, la passeu a un plat i la deixeu refredar.
-Quan estigui ben freda feu petites porcions. Aquestes les passeu pel sucre cristal.litzat i es fan boletes que arrebossareu amb sucre llustre que col.locareu en paper arrissat.
"Tienes ya, amigo cocinero, lo que necesitas para irte ilustrando, sacado de experiencias y aplicación: no hablo con el cocinero de primera clase, a quien supongo más bien instruido que yo pueda serlo, sino contigo principalmente, enmienda lo errado y corrige lo que no te agrade, perdona lo que falta, disimula el estilo, aprende lo que quieras, calla lo superfluo y mira que en todo te he deseado dar gusto y todo lo sujeto a corrección: quédate a Dios, que nos conserve en amistad y gracia" Juan de Altimiras.
Aquesta recepta està dedicada a la família Jordana-Camargo per la seva amistat.
Bon profit!
Guapes molt guapes aquestes "yemas de Santa Teresa"
ResponEliminaBona cuina
Carai Cristina! Quines llepolies! Aquests tocinillos sí que m'agraden! Tot i que s'ha de vigilar, de tan dolços són un desig incontrolable! T'han quedat molt ben fets! Petonet
ResponEliminaHola Cristina!
ResponEliminaJa saps que la pastisseria no és el meu fort però aquestes les faré perquè m'ha encantat el teu resultat.
De fent segur a la família que els hi dediques els hi encantarà!
Això és una delicatessen, molt delicatessen!
ResponEliminaNani
Gràcies Cristina per aquesta recepta que tant havíem esperat i aquesta dedicatòria, estem emocionats!!!
ResponEliminaI quina bona pinta fan aquestes yemas, t'han quedat extraordinàries!
Tota la família Jordana-Camargo i especialment el Lluís, que és una de les seves postres preferides, et donem les gràcies.
Ostres, a mon pare el guanyes amb aquestes yemas! Li hauré de fer algun dia!
ResponEliminaPetons
Sandra
Bones i dolces, tant dolces, que amb poquetes n'hi ha prou!
ResponEliminaPetons
Hola,
ResponEliminaJo no les he tastat mai, i encara que siguin molt dolces a mi segur que m'agraden. A la família els hi haurà encantat que els hi dediquis. Petonets
No n' he provat mai, ni tampoc n' he fet, la veritat és que per la pinta que fan han de ser boníssimes
EliminaCrec que no les he provat mai, i semblen molt bones.
ResponEliminaUn abraçada
Hola Cristina guapa tu
ResponEliminate han quedat molt be, i segur que molt bones, jo le sfaig amb molt menys sucre, doncs les coses empelagoses no m´agraden
El Mestre Narcís a donat la seva aprovació, aixó es bona senyal
mil petonets Susanna
Nomès pel nom m'hauria d'agradar... però no són pas sant de la meva devoció! ara, t'han quedat super!!!petó
ResponEliminaJo també tinc un llibre de receptes de monestirs i son auténtics.
ResponEliminaNo he fet mai yemas, a veure si m'animo a fer-ne!!!
Petonets.
oh-so-tempting to look at a flattering picture
ResponEliminaT'han quedat perfectes!! No les he tastat mai, però segur que estan molt bones!!
ResponEliminaQuina pinta!! boníssimes segur! petons
ResponEliminaM'has fet recordar el meu vitge de nuvis, vem passar per Avila i en vam comprar, no n'he tornat a menjar més i d'això ja en fa 20 anys!
ResponEliminaNo n'he fet mai... i crec que tampoc les he tastat... però si que n'havia sentit de parlar. Petonets.
ResponEliminaCristina fer les tevas gemas ha estat un plaer. M'ha encantat la textura! Avui després de dinar n'he menjat dues ben a poc a poc per assaborir-les millor.
ResponElimina