Un deliciós Savarin per substituir la coca de sant Pere i una mica d'història. Sembla ser que el rei de Polònia, Estanislau I en el S.XVII va perdre el tron. La seva filla esposada amb Lluís XV, rei de França, es va traslladar a la regió de Lorena. Donat els problemes de dentadura d'aquest, el seu cuiner Nicolàs Stohrer va idear un bescuit molt tendre que després banyava amb rom i que avui en dia se'l coneix com a BABÂ al rom. Nom que se li va donar per l'aficció del rei als contes d'Ali Babà.
Al traslladar-se el pastisser a París, el pastís va evolucionar i es va batejar, al s.XIX, com a Savarin en honor del gastrònom francès Anthelme Brilat-Savarin, autor de "La Filosofia del gust", el primer tractat de gastronomia.
La diferència entre el Baba i el Savarin, rau que aquest es decora amb nata chantilli i fruites, i es fa servir un motlle en forma de rosca amb un fons semicircular, el motlle savarin, que permet el llevat i el banyat de xarop.
Ingredients
-150 gr. de farina.
-275 gr. de sucre.
-100 ml de conyac, Grand Marnier, Kirsch, rom..el que més un agradi.
-15 gr. de llevat fresc.
-2 cullerades d'aigua tèbia.
-2 ous.
-50 gr. de mantega.
-500 ml d'aigua per fer el xarop.
-Decoració al gust (fruita fresca, confitada, nata)
Preparació
-Foneu la mantega.
-Aboquem la farina en un bol i fem un clot al mig. Afegiu-hi el llevat desfet en 2 cullerades d'aigua tèbia i l´aboqueu a la farina.
-Afegiu-hi 25 gr. de sucre, els dos ous i mescleu-ho amb una llengua o espàtula de fusta.
-Un cop estigui tot lligat afegiu-hi la mantega fosa, no calenta.
-Aboqueu-hi la preparació en un motlle savarín i, deixeu llevar fins que dobli el volum tapat amb un drap o film.
-Quan hagi doblat el volum enforneu, al forn preescalfat de 180ºC fins que sigui ros.
-Mentre es cou el savarin feu-ne el xarop. Bulliu 5 ' l'aigua amb 250 gr. de sucre restant. I fora de foc aboqueu-hi el licor.
-Un cop cuït, desemmotlleu calent el savarin i, amb una cullera sopera aneu regant el savarin fins que quedi ben xop.(És recomenable fer aquest pas en la plata de servir. Jo no ho he fet. I quan ha estat fred l'he traslladat a la blonda).
-Un cop fred i, per donar-li brillantor, escalfeu confitura o melmelada d'albercoc. La colem i pintem amb aquesta el savarin.
-Decoreu i serviu.
Sense nata és deliciós i no li cal res més!
Font: Blog-Pa, oli i sucre.
Bon profit!
Quina pintassa!! Es veu molt sucós!
ResponEliminaQuina lliçó de rebosteria! Moltes gràcies, avui he après quelcom més!
ResponEliminaUn dolç que ha de ser....deliciós!
Petonets, Cristina!
Olga
Que bueno es saber la historia y que bien te ha quedado y el corte bien jugoso.
ResponEliminaNena, que bo!!
ResponEliminano el coneixia! i té una pinta...que m'aniria genial ara per sucar-hi el café que m'estic bebent! :) petons
ResponElimina