ARRÒS AMB LLET

L´altra dia quan buscava la recepta del flam de vainilla vaig topar amb la recepta d´aquestes postres, de l´arròs amb llet. Unes postres oblidades... De cop i volta, em varen venir les imatges de la meva àvia a la cuina  quan cuinava aquesta recepta i vaig sentir l´aroma que desprenia la canyella.
Aquesta recepta que publico avui és un homenatge a aquelles persones, que com els meus avis, varen viure la guerra i la postguerra, envoltats de mancances i sofriment i, en què un arròs amb llet, una pressa de xocolata, un iogurt o un mantecado eren tot un luxe al qual només un quants hi tenien accés mentre d´altres se´ls miraven,  tot esperant un dia de festa, en què pot ser la vida els hi regalaria o no...

Ingredients
-180 gr. d´arròs.
-1 l de llet.
-180 gr. de sucre.
-1 branqueta de canyella.
-1 pela de llimona.
-canyella en pols.

Preparació
-En un cassó hi aboqueu la llet, la canyella en branca, el sucre i la pell de la llimona i ho deixeu infusionar, a foc lent, durant 5 minuts sense deixar que la llet bulli.
-Aboqueu l´arròs en un altra cassó i el feu bullir durant 5 minuts. Un cop passats, l´aboqueu, escorregut, a la llet infusionada que la mantindreu en cocció, a foc mig, de 20 a 25 minuts. Ha de quedar cremós.
-Retireu la pela de llimona i la canyella en branca. Deixeu refredar.
Serviu l´arròs en cassoletes i el decoreu amb canyella en pols.

L' arròs
L' arròs va entrar en els Països Catalans a través dels àrabs, ja que als receptaris antics, àrabs hi havia receptes de cremes d´arròs i d´arròs amb llet. La paraula va èsser escrita en català per primer cop l´any 1262 en uns comptes de Pere el Gran.
També en el segle XIII tenim un receptari anònim, Cocina Hispanomagrebí, amb moltes receptes d' arròs, sovint combinat amb llet, sucre i mel. L´any 1314 aparexi la primera recepta  amb arròs escrita  en català, es tracta del mejar blanc, al Llibre de Sent Soví. Als Països Catalans l´arròs amb llet ja es preparava a l´Edat Mitjana i era una manera molt corrent de  preparar l' arròs, de vegades era tal como el fem ara i, d´altres utilitzant  un terç de llet d´ametlla i dos de vaca.
A en Josep Pla no li agradava, tot i que concedeix que és un plat molt apreciat al nord d´Europa: "no tingué mai les meves preferències": Obra Completa.

Per als meus avis; allà on siguin.

Bon Profit!