La setmana passada vaig pujar a Montserrat. A Montserrat, no s'hi va, s'hi puja i s´hi menja si o si, la Montserratina, la deliciosa coca de Montserrat la recepta de la qual és tot un secret guardat amb pany i forrellat en algun raconet de l'Abadia. Sempre baixo encuriosida per la recepta fins que vaig tafanejar la secció de cuina de la meva biblioteca i vaig topar amb el llibre " Les coques catalanes", d'Eliane Thibaut Comelade, cuinera nord-catalana i autora de diversos llibres de gastronomia catalana. Un llibre recopilatori de receptes de coques d'arreu del país entre les quals s'hi troba la de la coca de Montserrat que ha estat facilitada pel Gremi Provincial de Pastisseria de Barcelona.
Amb les masses que lleven mai saps per on es portaran el llevat i la humitat de l'entorn, si cap al forn o cap a la brossa. Són tot un repte! Però aquesta recepta feta fil per randa és infalible. Ara sí, us recomano que feu la meitat dels ingredients, ja que està pensada per fer un tiratge de 8-10 coques. Vaja que una mica més i munto una paradeta al portal de casa meva.😏
Per la massa mare:
-200 gr.de farina.
-160 gr. d'aigua.
-35 gr. de llevat.
Per la pasta (per 200 gr de massa mare):
-120 gr. de sucre.
-200 gr. de mantega.
-6 ous.
-20 gr. de sal fina.
-200 gr. de llet.
-vainilla líquida i la pell d'una llimona ratllada.
-800 gr. de farina.
-1 ou.
-sucre.
Cocció: de 15 a 20' a 220ºC
-La nit abans prepareu la massa mare. Desfeu el llevat amb l'aigua i, afegiu-hi la farina. Mescleu fins que es formi una massa i, deixeu llevar tota la nit amb un drap tapat en lloc fresc perquè dobli el volum. També es pot posar el bol en la nevera tota la nit.
-L'endemà pasteu tots els ingredients, incorporant-hi la massa mare, amb la K de la batedora fins que es formi una massa que no s'enganxi als dits. 20' mínim de batre.
-Un cop pastada, retireu la massa del bol i, la deixeu en repòs uns 10' en el marbre, tapada amb paper film perquè perdi nervi.
-Passat aquest temps, feu-ne porcions de 250 gr.
-Amb el corró formeu coques ovalades i planes .Col.loqueu-les sobre la safata del forn, amb un silpat o paper de forn a sota , pinteu-les amb rovell d'ou i les deixeu llevar on no passi l'aire com pot ser a dins del forn.
-Aquest llevat pot trigar de 3 a 4 hores a l'hivern. A l'estiu amb un parell d'hores ja les tindreu llevades.
-Preescalfeu el forn i empolsineu les coques amb abundant sucre.
-Un cop fetes, deixeu-les refredar si la temptació us ho permet.
Aquestes coques són de consumició ràpida. Com tot brioix, perden molt d'un dia per l'altre. Això ho hem après molt bé de Montserrat: Coca comprada, coca menjada. Això sí amb cafè amb llet, xocolata o tot els que ens vingui de gust.
Bon profit!
ara em mataràs, però jo quan pujo a Montserrat hi compro mató, enlloc de coques, i crec que aquesta no l'havia vist mai.... jajajajjaj... sempre hi ha mató, fruits secs i pastís de formatge, on trobes aqeuta coca????? mira que jo feia rutes a peu de collbató al santuari i en serio que no em sona veure-la....
ResponEliminaUna buena coca como esta y recién hecha es adictiva.
ResponEliminaFeliz semana
Jo com la Roser, a Montserrat el mató, però no havia sentit parlar s'aquesta coca i segur que es boníssima, quina molla té tan encisadora.
ResponEliminaPetons.
Ostreesss!! doncs quan pugeu un altre cop sense falta les heu de comprar! costen uns 3e mes o menys el que passa es que per la tarda ja quasi no queden. quan están més bones es a primera hora del mati, quasi acabades de fer! es com menjar-se un núvol....no he vist cap mai igual. Semblants si pero iguals....Mai! Salut!
EliminaLa propera no pateixes per fer les quantitats originals, que m'apunto per "sacrificar-me" per una bona coca!A casa sempre que pugem a Montserrat, el primer és esmorzar coca de Montserrat! Forma part de la tradició. Bona setmana!!
ResponEliminaApuntada la recepta, si està tastada i li has donat el vist-i-plau serà èxit segur!
ResponEliminaPtnts
Glòria
Mil gràcies per la recepta!! Sense poder anar a Montserrat, La teva recepta ens ha ajudat a passar aquest any de pandèmia. És espectacular
ResponEliminaPenso que ja fa moltissims anys que a Montserrat ja no fan les coques autèntiques de Montserrat. L'autèntica la feien a La Montserratina del carrer Comtal de Barcelona i que va tancar cap al 2016. Si algú descobrís on trobar aquelles coques amb aquell gust únic que ens ho faci saber. Moltes gràcies.
ResponElimina