Aquesta setmana santa hem provat les rosquilles d'anís casolanes. Són una llepolia molt tradicional de la gastronomia espanyola que aquí a Catalunya es va conèixer gràcies a la immigració andalusa i castellana. Es creu que provenen dels romans, però hi ha constància que els àrabs elaboren dolços fets a la paella similar a les rosquilles. Tradicionalment, es cuinen fregides però actualment, i amb les noves tendències gastro-sanitàries s'aconsella cuinar-les al forn. Manies que eren totalment alienes a la manera de fer dels nostres avantpassats.
Ingredients
-3 ous.
-150 gr. de sucre blanquilla.
-100 ml d'oli d'oliva suau.
-la pell ratllada d'una taronja i de mitja llimona.
-4 cullerades d'anís.
-500 gr. de farina de rebosteria.
-1 sobre de llevat Royal.
-Oli de girasol per fregir.
-anís, canyella mòlta i sucre.
Preparació
-Bateu les clares a punt de neu i afegiu-hi els rovells. Mescleu sense baixar l'esponjositat i, reserveu.
-Mescleu, el sucre, la l'oli suau, els cítrics i les 4 cullerades d'anís i, afegiu la mescla a la crema de rovells. Mescleu.
-Afegiu-hi la meitat de la farina amb el llevat integrat al bol. Mescleu. Seguidament, afegiu-hi l'altra meitat. Pasteu amb les mans fins que la massa es desenganxi de les parets del bol i no hi quedin grumolls.
-Pasteu fins que quedi tota la massa amalgamada però que quedi un xic enganxosa. Fem una bola, l'emboliquem amb paper film i, la deixem reposar dues hores en la nevera.
- Transcorregut el temps de repòs. Amb una mica d'oli a les mans fem boletes de la mida d'una pilota de golf (30 gr.aprox.) o de la mida que més us convingui. Feu-ne un forat al mig amb l'ajuda dels dits, i li doneu forma de rosquilla.
El fregit
-Us embarduneu les mans amb oli i feu-ne un forat una mica gran al mig de cada boleta. Doneu-li forma de rosquilla.
-En cassó aboqueu-hi bastant d'oli. Quan la temperatura arribi a 140ºC ja podeu començar a fregir les rosquilles. No ha de fumejar.
-La temperatura no haurà de sobrepassar els 160ºC, per tant, sempre haureu d'afluixar o apujar el foc.
-Aneu fregint, fins que estiguin daurades al gust.
-Els aboqueu sobre paper de cuina a fi que absorbeixi l'excés d'oli, els passeu pel sucre mesclat amb canyella en pols, al gust, i llestos per menjar. Jo he ruixat, novament les rosquilles abans d'ensucrar-les. A casa som fans de l'anís.
Bon profit!
UAU!! Quina pinta, t'han quedat perfectes! M'encanten, crec que no en tindria mai prou.
ResponEliminaMarta
M'encisen les rosquilles, Cristina! Moltíssim! Només les faig una vegada a l'any, potser per això les gaudim tant quan les tastem.
ResponEliminaPetonets i molt bona setmana,
Olga
Que buenas Cristina y a bien quien decir que no a unas rosquillas así.
ResponEliminaA mi el toc d'anís a les postres m'encanta, i amb aquesta textura tan esponjosa fan venir salivera!! petonets!
ResponEliminaReconec que al forn són molt més sanes, però el toc del fregit és la clau!! bonissimes les rosquilles d'anís, no pararies mai oi?? petons
ResponElimina